La mediació.

Tots tenim conflictes, problemes de convivència, familiars, a la feina, amb els veïns ... Sovint no sabem com posar-nos a resoldre la situació. El mediador pot ajudar-nos a abordar la situació, identificar i minimitzar el conflicte, aturar conseqüències, avançar-se a esdeveniments problemàtics, en fi, donar-nos eines per gestionar el conflicte i trobar el consens. L’acord es pot formalitzar davant un notari i té transcendència jurídica, o bé es pot facilitar a l’advocat a fi que obtingui el reconeixement judicial segons convingui. Un procés de mediació té l’avantatge de ser més ràpid que qualsevol procés judicial i fins i tot que el procés de negociació. I el més important, permet fer-se responsable de la resolució del conflicte, per tant, garantir-ne la satisfacció i el compliment en raó de la implicació en la pròpia gestió.

El dret a decidir sobre la nostra qualitat de vida en un futur.

En previsió de trobar-nos en una situació en la qual a causa d’una malaltia, accident o deficiència, no puguem tenir cura i/o prendre decisions sobre la nostra persona i patrimoni, podem nomenar un apoderat perquè aleshores vetlli pels nostres interessos, podem fer un testament vital (document d’instruccions prèvies en l’àmbit de la salut) o podem nomenar el nostre tutor pel cas que sigui necessari en raó d’una declaració judicial d’incapacitació (autotutela). Igualment, els pares poden nomenar tutors o administradors del patrimoni dels seus fills menors o declarats incapaços pel supòsit que ells faltin.

L’advocat ens pot assessorar en l’utilització de distints recursos legals que les persones tenim a l’abast per preveure una futura situació de dependència i per tant, assegurar-nos que es compleixi la nostra voluntat si per diferents circumstàncies derivades del nostre estat físic o psíquic no podem expressar-la, és a dir, per poder decidir anticipadament sobre la nostra qualitat de vida. 

La relació dels fills amb altres familiars o persones pròximes.

Els fills tenen dret a relacionar-se amb els avis, els germans i altres persones pròximes, i tots aquests tenen també el dret de relacionar-se amb els fills. Els progenitors han de facilitar aquestes relacions i només les poden impedir si hi ha una causa justa.

Els Tribunals poden garantir la relació o bé limitar-la en interès dels fills.

Tribunal Supremo (Sala de lo Civil, Sección 1ª).Sentencia núm. 320/2011 de 12 mayo RJ\2011\3280 "el interés eminente del menor consiste, en términos jurídicos, en salvaguardar los derechos fundamentales de la persona, los derechos de su propia personalidad. En el fondo, no es otra cosa que asegurarle la protección que merece todo ciudadano en el reconocimiento de los derechos fundamentales del individuo como persona singular y como integrante de los grupos sociales en que se mueve, y en el deber de los poderes públicos de remover todo obstáculo que se oponga al completo y armónico desarrollo de su personalidad". Por tanto, en lo correspondiente al derecho a tener relaciones con parientes y allegados, hay que tener en cuenta que el niño no puede ver recortada la relación y comunicación con personas que le son próximas humana y afectivamente, por causa de las diferencias entre dichas personas. Por ello, el interés del menor obliga a los tribunales a decidir que el niño tiene derecho a relacionarse con los miembros de su familia, con independencia de que entre ellos existan o no lazos biológicos.”