Crisis familiar; sortida de l’habitatge familiar.

Sovint, i de manera equivocada, es creu que la sortida de l’habitatge familiar comporta una renuncia de drets o un delicte d’abandonament.

El delicte d’abandonament exigeix, entre d’altres característiques, que qui marxi sigui qui manté la família, i per tant, es sanciona qui abandona voluntàriament i de forma expressa les seves responsabilitats envers la família depenent, que queda desemparada.

Igualment, la sortida no és una renúncia de drets, ni de propietat, ni en cap cas respecte la relació amb els fills o altres membres de la família, per tant, tampoc afecta a l’exercici de la guarda. Cal dir, que sovint la sortida o no, obeeix més a una estratègia en la negociació o transacció de les conseqüències de la ruptura. Per això, marxar del domicili, si és viable, per evitar agreujar el conflicte, així com per evitar situacions de discussions o tensions que afecten a tots i en especial els més vulnerables, els fills, no té com a conseqüència cap renúncia, ans el contrari, pot suposar una mesura saludable i necessària en pro del benestar dels fills i de la preservació de les relacions familiars.

Sentència del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 2015; Para la adopción del sistema de custodia compartida no se exige un acuerdo sin fisuras, sino una actitud razonable y eficiente en orden al desarrollo del menor, así como unas habilidades para el diálogo que se han de suponer existentes en los litigantes, al no constar lo contrario. Esta Sala debe declarar que la custodia compartida conlleva como premisa la necesidad de que entre los padres exista una relación de mutuo respeto que permita la adopción de actitudes y conductas que beneficien al menor, que no perturben su desarrollo emocional y que pese a la ruptura afectiva de los progenitores se mantenga un marco familiar de referencia que sustente un crecimiento armónico de su personalidad.Esta Sala no puede aceptar que la salida civilizada de uno de los progenitores de la vivienda familiar (propiedad de ella) pueda calificarse jurídicamente como aceptación de la guarda y custodia por el otro progenitor.

Creació del Registre de Parelles Estables

La norma catalana diu que la parella estable és la formada per dues persones, majors d'edat, que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial, si la convivència dura més de dos anys ininterromputs, tenen un fill comú o formalitzen la relació en escriptura pública.

La Llei de la Reguladora de la Seguretat Social, reconeix la prestació de viduïtat als membre de la parella estable d’aquesta manera; Cumplidos los requisitos de alta y cotización establecidos en el apartado 1 de este artículo, tendrá asimismo derecho a la pensión de viudedad quien se encontrase unido al causante en el momento de su fallecimiento, formando una pareja de hecho, y acreditara que sus ingresos durante el año natural anterior no alcanzaron el 50 por ciento de la suma de los propios y de los del causante habidos en el mismo período. Dicho porcentaje será del 25 por ciento en el caso de inexistencia de hijos comunes con derecho a pensión de orfandad. No obstante, también se reconocerá derecho a pensión de viudedad cuando los ingresos del sobreviviente resulten inferiores a 1,5 veces el importe del salario mínimo interprofesional vigente en el momento del hecho causante, requisito que deberá concurrir tanto en el momento del hecho causante de la prestación, como durante el período de su percepción. El límite indicado se incrementará en 0,5 veces la cuantía del salario mínimo interprofesional vigente por cada hijo común, con derecho a la pensión de orfandad que conviva con el sobreviviente. Se considerarán como ingresos los rendimientos de trabajo y de capital así como los de carácter patrimonial, en los términos en que son computados para el reconocimiento de los complementos para mínimos de pensiones. A efectos de lo establecido en este apartado, se considerará pareja de hecho la constituida, con análoga relación de afectividad a la conyugal, por quienes, no hallándose impedidos para contraer matrimonio, no tengan vínculo matrimonial con otra persona y acrediten, mediante el correspondiente certificado de empadronamiento, una convivencia estable y notoria con carácter inmediato al fallecimiento del causante y con una duración ininterrumpida no inferior a cinco años. La existencia de pareja de hecho se acreditará mediante certificación de la inscripción en alguno de los registros específicos existentes en las comunidades autónomas o ayuntamientos del lugar de residencia o mediante documento público en el que conste la constitución de dicha pareja. Tanto la mencionada inscripción como la formalización del correspondiente documento público deberán haberse producido con una antelación mínima de dos años con respecto a la fecha del fallecimiento del causante.

Per tant, és reconeix el dret de manera distinta al matrimoni, doncs si bé en aquest cas és automàtic el reconeixement, en les parelles estables, de fet, a més de les exigències que es demana als esposos, cal la concurrència de determinada dependència econòmica amb el difunt, i alhora, és necessari acreditar l’existència de la parella mitjançant una certificació de la inscripció en un registre o bé, a través de la formalització de la parella en escriptura pública. 

Cal tenir en compte la concurrència dels dos anys entre la defunció i la formalització de la parella en document públic o inscripció en el registre, i sobretot que malgrat la llei catalana permet les parelles de fet de persones que encara tinguin el vincle matrimonial amb algú altre, amb qui no conviuen, per tant estan separades de fet, aquestes no poden accedir a la prestació de viduïtat segons el que s'ha descrit. Igualment, si bé a Catalunya es consideren parelles de fet aquelles que tinguin un fill en comú encara que no ho hagin formalitzat en document públic o mitjançant inscripció en el registre, aquestes tampoc seran beneficaries de la prestació sinó formalitzen la relació de convivència. 

Per això, el Govern de Catalunya ha hagut de crear un registre de parelles de fet per donar opció d’accés a la prestació en el seu cas, doncs com diu la mateixa norma de creació; En concret, les sentències del Tribunal Constitucional d’11 de març i de 7 d’abril de 2014 han considerat un mitjà útil i suficient per acreditar l’existència de la parella de fet, a fi i efecte de poder rebre les esmentades prestacions de viduïtat, la seva inscripció, amb determinades condicions i terminis, en un registre específic creat per la comunitat autònoma o el municipi de residència de la parella. Tanmateix, és necessari esmenar al més aviat possible la mancança de la legislació de Catalunya pel que fa a la creació del registre de parelles estables.

Tanmateix, amb la creació del registre també es dóna cobertura a les parelles un dels membres de la qual sigui estranger, i per tant, per tal que quedin emparades pel Reial Decret 240/2007, sobre entrada, lliure circulació i residència a Espanya de ciutadans dels estats membre de la Unió Europea i d’altres estats que són part en l’Acord sobre l’Espai Econòmic, que exigeix la constància de la parella en un registre públic.

Fins ara els pocs registres municipals de parelles de fet, no eren una garantia de prova suficient perquè no hi havia cap connexió entre ells i no era possible demostrar la no-duplicitat de les inscripcions i altres irregularitats.

És important assessorar-se dels drets i deures derivats d’un o altre model de família, les parelles de fet o el matrimoni. En especial per raó de les conseqüències legals que deriven de la seva ruptura, així com en qüestions tan importants com l’exercici dels drets derivats de l’autonomia de la persona en l’àmbit de la seva salut (la capacitat de decidir per un mateix en la seva salut, ja que a vegades pot ser menester el consentiment per representació, és a dir, per decisió dels familiars o persones vinculades amb la persona, davant la impossibilitat d’aquesta de decidir per ella mateixa ).

“Pares, jo no em separo”

Avui, en la sessió metodològica en mediació organitzada pel Centre de Mediació de Dret Civil de Catalunya, i amb el nom  “Amb ulls de nen, pares jo no em separo” Recursos per a professionals i famílies», ens han presentat un material divulgatiu que m’ha sorprès per la senzillesa i claredat.

Paraules que expressen les emocions dels nostres infants en els moments de ruptura de les famílies i que convé que tinguem presents els pares i professionals.

Font; Equip d’Assessorament Tècnic Civil en l’Àmbit de la Família, decàleg “Pares, jo no em separo” 

http://justicia.gencat.cat/web/.content/home/ambits/formacio__recerca_i_docum/formacio/gestcon/comunitats_de_practica/equip_assessor_tecnic_familia/divorci_eataf_producte2014/diptic_pares_jo_no_em_separo.pdf