22/5/16

Obligacions per raó de l’ús de l’habitatge atorgat en supòsits de cessament de la convivència

El Codi Civil de Catalunya ens diu,

Article 233-23 Obligacions per raó de l’habitatge
1. En cas d’atribució o distribució de l’ús de l’habitatge, les obligacions contretes per raó de la seva adquisició o millora, incloses les assegurances vinculades a aquesta finalitat, s’han de satisfer d’acord amb el que disposi el títol de constitució.
2. Les despeses ordinàries de conservació, manteniment i reparació de l’habitatge, incloses les de comunitat i subministraments, i els tributs i les taxes de meritació anual són a càrrec del cònjuge beneficiari del dret d’ús.

Aquest norma també s’aplica a la convivència estable en parella quan s’ha atorgat l’ús per raó dels fills en comú.

El concepte d’obligacions contretes per raó de la seva adquisició i millora inclou els préstecs, també hipotecari, que s’han de satisfer segons disposa el contracte de concertació del préstec, és a dir, per qui és titular/ deutor. La referència als tributs i taxes de meritació anual s’ha d’entendre també feta a l’IBI. 

La ruptura de la convivència i el contracte de lloguer

Si la parella o matrimoni viu en un pis de lloguer, en el moment de la ruptura poden decidir de comú acord qui es quedarà amb la titularitat del contracte de lloguer, tant quan el contracte estigui a nom dels dos o d’un, o altre. A manca d’acord decideix el Jutge. I si el titular del contracte marxa de l’habitatge, qui es queda pot obtenir la titularitat del contracte de lloguer. Així ho permet la Llei d’Arrendament Urbans.

Tanmateix, aquell que abandona l’habitatge cal que es desvinculi formalment del contracte per evitar haver de respondre de les obligacions convingudes, en especial econòmiques, encara que no hi visqui, si encara en consta com a titular.



Artículo 12 Desistimiento y vencimiento en caso de matrimonio o convivencia del arrendatario
1. Si el arrendatario manifestase su voluntad de no renovar el contrato o de desistir de él, sin el consentimiento del cónyuge que conviviera con dicho arrendatario, podrá el arrendamiento continuar en beneficio de dicho cónyuge.
2. A estos efectos, podrá el arrendador requerir al cónyuge del arrendatario para que manifieste su voluntad al respecto.
Efectuado el requerimiento, el arrendamiento se extinguirá si el cónyuge no contesta en un plazo de quince días a contar de aquél. El cónyuge deberá abonar la renta correspondiente hasta la extinción del contrato, si la misma no estuviera ya abonada.
3. Si el arrendatario abandonara la vivienda sin manifestación expresa de desistimiento o de no renovación, el arrendamiento podrá continuar en beneficio del cónyuge que conviviera con aquél siempre que en el plazo de un mes de dicho abandono, el arrendador reciba notificación escrita del cónyuge manifestando su voluntad de ser arrendatario.
Si el contrato se extinguiera por falta de notificación, el cónyuge quedará obligado al pago de la renta correspondiente a dicho mes.
4. Lo dispuesto en los apartados anteriores será también de aplicación en favor de la persona que hubiera venido conviviendo con el arrendatario de forma permanente en análoga relación de afectividad a la de cónyuge, con independencia de su orientación sexual, durante, al menos, los dos años anteriores al desistimiento o abandono, salvo que hubieran tenido descendencia en común, en cuyo caso bastará la mera convivencia.

Artículo 15 Separación, divorcio o nulidad del matrimonio del arrendatario
1. En los casos de nulidad del matrimonio, separación judicial o divorcio del arrendatario, el cónyuge no arrendatario podrá continuar en el uso de la vivienda arrendada cuando le sea atribuida de acuerdo con lo dispuesto en la legislación civil que resulte de aplicación. El cónyuge a quien se haya atribuido el uso de la vivienda arrendada de forma permanente o en un plazo superior al plazo que reste por cumplir del contrato de arrendamiento, pasará a ser el titular del contrato.
2. La voluntad del cónyuge de continuar en el uso de la vivienda deberá ser comunicada al arrendador en el plazo de dos meses desde que fue notificada la resolución judicial correspondiente, acompañando copia de dicha resolución judicial o de la parte de la misma que afecte al uso de la vivienda.


20/5/16

La Societat Catalana d’Advocats de Família, aprofitant la darrera trobada a Girona, ens ha obsequiat als socis amb un llibre, El futur del dret de família, homenatge al company advocat Francesc Vega Sala, tot un mestre i refent en el dret de família a Catalunya. El llibre conté un munt d’intervencions molt interessants i amb reflexions d’un alt valor en un moment que cal plantejar-nos molts reptes en el dret de família, ja que ha de donar resposta a moltes noves necessitats de la persona en el seu entorn familiar i social, així com als diferents models de convivència familiar i afectiva.

A més, en el llibre s’insisteix que en el dret de família, el saber, tenir la informació sobre eines al nostre abast i les possibles conseqüències dels nostres actes i decisions, ens permet atenuar o impedir els conflictes que poden esdevenir en el futur per raó de les situacions i relacions que anem vivint.