El febrer del 2016,
vaig escriure una entrada sobre el fet de casar-se o no casar-se, que tan sovint
em pregunten.
En aquella ocasió vaig
explicar que a Catalunya no existia un tràmit formal per tenir
l’emparament i reconeixement com a parella de fet, ja que només cal la convivència
de dues persones de manera anàloga a la matrimonial, en qualsevol dels casos
següents, si la convivència dura més de dos anys ininterromputs, si durant la
convivència tenen un fill comú, o si formalitzen la relació en escriptura
pública davant Notari. Cal recordar que la nostra norma civil fins i tot dóna cabuda a les
parelles de fet en la que un o els dos membres estan separats de fet del primer
cònjuge amb qui mantenen encara el vincle matrimonial ( per tant, no divorciats
del primer matrimoni ).
Ara bé, per accedir a la prestació de la pensió
de viudetat, una sentència del Tribunal Constitucional va establir l’aplicació
de la normativa espanyola per ser reconeguts beneficiaris els membres de la
parella no casada que viuen a Catalunya. És a dir, cal demostrar cinc anys de
relació i, a més, a haver-se constituït com a parella de fet davant d’un notari
o constar en un registre de parelles estables dos anys abans de la defunció.
Per això, es va
acordar per un Decret de 6 d’octubre de 2015, la creació d’un únic registre de
parelles estables a Catalunya. Finalment, en data 28 de març de 2017, s’ha
aprovat el Reglament de parelles estables de Catalunya que posa en funcionament
el registre;
http://justicia.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Registre-de-parelles-estables-de-Catalunya.
http://justicia.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Registre-de-parelles-estables-de-Catalunya.
