Ambdós progenitors són titulars de la potestat parental per complir
les responsabilitats parentals que tenen envers els seus fills menors d’edat. Pel
que, han de tenir cura dels fills, prestar-los aliments en el sentit més ampli,
conviure-hi, educar-los i proporcionar-los una formació integral. Els
progenitors també tenen el deure d’administrar el patrimoni dels fills i de representar-los.
El cessament de la convivència dels progenitors no altera les seves
responsabilitats parentals, per tant, en general, es continuaran exercint de
forma conjunta. Per això, la norma catalana (Codi Civil de Catalunya) ens
diu que en les situacions de ruptura, aquestes responsabilitats mantenen el
caràcter compartit i, en la mesura que sigui possible, s’han d’exercir
conjuntament. Pel que, la norma preveu l’anomenat Pla de parentalitat
com l’eina mitjançant la qual els progenitors poden consensuar, o en defecte definir
l’autoritat judicial, la manera que s’exerceixen aquestes responsabilitats en
situacions de vida separada dels progenitors. Així doncs, en el Pla de
parentalitat han de constar els compromisos d’un i altre progenitor en la
responsabilitat envers els fills. Per això, la Llei ens defineix alguns dels
aspectes que cal concretar en el Pla de parentalitat; el sistema de guarda dels
fills, el sistema de relació, comunicació i estades amb els fills, el lloc on
viuran habitualment, les tasques de què s’ha de
responsabilitzar cada progenitor amb relació a les activitats quotidianes dels fills, el tipus d’educació i les activitats
extraescolars, formatives i de lleure, la manera de complir el deure de
compartir tota la informació sobre l’educació, la salut i el benestar dels fills, la manera de prendre les decisions
relatives al canvi de domicili, així com a altres qüestions rellevants per als fills.
Per tant, és important que aquest full de ruta sigui elaborat,
en el mesura del possible, des del consens i reflexió dels propis progenitors sobre
les necessitats dels seus fills i les seves possibilitats. En aquest procés d’elaboració,
els progenitors poden tenir el suport i orientació de distints
professionals. El Pla de parentalitat ha
de ser una eina oberta, no exhaustiva, doncs no es pot preveure tot, i en el
que s’ha d’intentar descriure, en forma de pautes senzilles, les noves dinàmiques
que són menester pels fills, així com definir-hi les indicacions necessàries per
anticipar solucions o abordar les distintes situacions que poden esdevenir. Pel
que cal defugir de formularis estàndards. Endemés, els progenitors poden
preveure l’ús de la mediació o la intervenció de professionals de suport per aplicar-lo,
o per resoldre les diferències derivades de la mateixa aplicació, o fins i tot, la
conveniència i forma de modificar-ne el contingut per a adaptar-lo a les necessitats
de les diferents etapes
de la vida dels seus fills.
