Acaba de néixer, i els seus pares tenen dubtes,
inseguretats, doncs no estan casats ... potser és millor casar-se per si
passa alguna cosa ...
Inicien la relació de convivència, i la parella es
pregunta; som parella de fet? ens haurem de plantejar casar-nos, potser serà
més convenient? que hauríem de saber si no ens casem, ... ara tenim drets o deures nous un respecte a
l’altre, distints de si ens casem, iguals ... estem desprotegits ...
La regulació catalana
equipara força el matrimoni amb la convivència estable en parella en molts
àmbits, i en especial, en les normes de regulació dels efectes i conseqüències
de la ruptura de la convivència quan hi ha fills menors d’edat.
Els drets dels fills
i les responsabilitats dels progenitors envers els seus fills són els mateixos
en un i altre model de família. En ambdós models els progenitors són els
representants legals dels fills menors i en tenen la potestat compartida, per
tant, i en virtut de llurs responsabilitats parentals, han de tenir cura dels fills, prestar-los aliments, conviure-hi, educar-los i proporcionar-los una formació integral en pro del seu
desenvolupament.
De fet, cal esmentar
que la normativa catalana reconeix el fet de l’heterogeneïtat familiar, és a
dir, la coexistència de diferents models de família; la família gaudeix de la protecció jurídica que
determina la llei, que empara sense discriminació les relacions familiars
derivades del matrimoni o de la convivència estable en parella i
les famílies formades per un progenitor sol amb els seus descendents. Es reconeixen com a membres de la família, amb
els efectes que es determinin legalment, els fills de cadascun dels progenitors
que convisquin en el mateix nucli familiar, com a conseqüència de la formació
de famílies reconstituïdes.
A Catalunya no s’exigeix
un tràmit formal per tenir l’emparament i reconeixement com a parella
de fet. Com deia en un altra entrada d’aquest blog, només cal la convivència
de dues persones de manera anàloga a la matrimonial, en qualsevol dels casos
següents, si la convivència dura més de dos anys ininterromputs, si durant la
convivència tenen un fill comú, o si formalitzen la relació en escriptura
pública davant Notari. La nostra norma civil fins i tot dóna cabuda a les
parelles de fet en la que un o els dos membres estan separats de fet del primer
cònjuge amb qui mantenen encara el vincle matrimonial.
Ara bé, per accedir a la prestació de la pensió
de viudetat, una recent sentència del Tribunal Constitucional (com explicava en aquest blog), ha establert l’aplicació de la normativa
espanyola per ser reconeguts beneficiaris els membres de la parella no casada
que viuen a Catalunya. Per tant, cal demostrar cinc anys de relació i, a més, a
haver-se constituït com a parella de fet davant d’un notari o constar en un
registre de parelles estables dos anys abans de la defunció. Només es requereix
un any de matrimoni pels cònjuges. Per això en breu a Catalunya tindrem en
funcionament un Registre de Parelles de fet en pro dels drets dels membres de
la parella de fet en la situació esdevinguda en motiu de la resolució del
tribunal. Tanmateix, per tant, serà necessari formalitzar la convivència en parella mitjançant la inscripció de
la parella en l'esmentat registre o la constitució de la parella en document públic (notarial) . Cal preveure
aquesta situació i anticipar-se, doncs és molt freqüent el desemparament de
la parella supervivent per impossibilitat d’acreditar l’existència de la
parella als efectes de l’aplicació de la normativa de la Seguretat Social.
La normativa tributària catalana reconeix la
igualtat de la parella de fet i el matrimoni, tanmateix, no és pot fer la
declaració d’IRPF de manera conjunta doncs la regulació estatal no contempla la
convivència en parella a aquestes efectes.
Com explicava en una
altre ocasió, en els drets successoris (herència) els matrimonis i les
parelles estan equiparats, doncs, si no hi ha testament, els hereus són els
fills i la parella és usufructuària (Dret de gaudi sobre els
béns de l’herència i que consisteix a posseir el bé, usar-lo i percebre'n tots
els fruits, si bé amb les limitacions d'haver de conservar-ne la forma i la
substància), i si no hi ha fills,
la parella és l’hereva (esdevé propietària dels béns i drets de l’herència).
A Catalunya durant el
matrimoni cada cònjuge té la propietat, el gaudi, l’administració i la
lliure disposició de tots els seus béns, i alhora és el responsable d’atendre
els seus deutes personals amb indemnitat de l’altre cònjuge (règim
econòmic matrimonial de separació de béns). Els membres de
la parella estable durant la convivència en les relacions econòmiques entre
ells es regeixen per allò que acordin en cada moment, ja que no estan subjectes a
un règim econòmic, per tant, igualment cada un preserva el seu patrimoni propi
i és responsable dels seus deutes personals. En un i altre model, és possible
adquirir l’habitatge familiar o altres béns de forma conjunta, sens perjudici
que cada un és propietari de la seva part, i amb pacte de supervivència,
que comporta que quan qualsevol d’ells mori, el supervivent esdevingui el
titular únic de la totalitat, per tant, al marge de les previsions
successòries. Cal dir, que la norma estableix algunes normes de protecció de l’habitatge
familiar i els creditors dels cònjuges que no existeixen en la regulació de les
parelles de fet en motiu del principi de preservar l’autonomia de la voluntat
de qui ha decidit precisament no està subjecte als drets i deures que deriven
del model de família basat en el matrimoni.
També esdevé important
com a mínim formalitzar la parella de convivència als efectes de prendre decisions
mèdiques o poder tenir cura i/o administració dels béns de la nostra
parella en una situació de manca de capacitat de decisió o autogovern per
raó d’una malaltia o accident. Ens podem
anticipar aquestes situacions mitjançant altres instruments jurídics que també
he explicat en aquest blog; testament vital, poders preventius,
autotutela.
Igualment, pot ser
necessari formalitzar la parella per poder acreditar el dret a exercir
determinats drets o beneficis laborals, com permisos i accés a indemnitzacions.
Per tant, si bé tenim
certa igualtat de drets i emparament dels distints models de família per raó de
la norma catalana, encara hi ha qüestions fora de l’autogovern català que
comporten diferències que poden esdevenir substancials.
