Sovint, i de manera equivocada, es
creu que la sortida de l’habitatge familiar comporta una renuncia de drets o un
delicte d’abandonament.
El
delicte d’abandonament exigeix, entre d’altres característiques, que qui marxi
sigui qui manté la família, i per tant, es sanciona qui abandona voluntàriament
i de forma expressa les seves responsabilitats envers la família depenent, que
queda desemparada.
Igualment,
la sortida no és una renúncia de drets, ni de propietat, ni en cap cas respecte
la relació amb els fills o altres membres de la família, per tant, tampoc
afecta a l’exercici de la guarda. Cal dir, que sovint la sortida o no, obeeix
més a una estratègia en la negociació o transacció de les conseqüències de la
ruptura. Per això, marxar del domicili, si és viable, per evitar agreujar el
conflicte, així com per evitar situacions de discussions o tensions que afecten
a tots i en especial els més vulnerables, els fills, no té com a conseqüència
cap renúncia, ans el contrari, pot suposar una mesura saludable i necessària en
pro del benestar dels fills i de la preservació de les relacions familiars.
Sentència del Tribunal Suprem de 14 d’octubre
de 2015;
Para la adopción del
sistema de custodia compartida no se exige un acuerdo sin fisuras, sino una
actitud razonable y eficiente en orden al desarrollo del menor, así como unas
habilidades para el diálogo que se han de suponer existentes en los litigantes,
al no constar lo contrario. Esta Sala debe declarar que la custodia compartida
conlleva como premisa la necesidad de que entre los padres exista una relación
de mutuo respeto que permita la adopción de actitudes y conductas que
beneficien al menor, que no perturben su desarrollo emocional y que pese a la
ruptura afectiva de los progenitores se mantenga un marco familiar de
referencia que sustente un crecimiento armónico de su personalidad.Esta Sala
no puede aceptar que la salida civilizada de uno de los progenitores de la
vivienda familiar (propiedad de ella) pueda calificarse jurídicamente como
aceptación de la guarda y custodia por el otro progenitor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada