En la normativa catalana es manté el principi que els béns adquirits a títol onerós (pagant una contraprestació o preu) durant el matrimoni, pertanyen al cònjuge que consti com a titular formal de l’adquisició (en el document,  factura, escriptura, inscripció al registre de vehicles de tràfic ...) . Pel que, existeix la presumpció de donació de la contraprestació o preu si resulta que aquesta prové del patrimoni del cònjuge no titular formal del bé. Ara bé, s'exclouen d’aquesta concepció els béns mobles destinats a l'ús familiar, com ara els vehicles, el mobiliari, els aparells domèstics o els altres béns que integren el parament de la casa. En aquest tipus de béns, la mera acreditació de la titularitat formal, és sovint poc significativa i, per això, atesa la destinació familiar dels béns, es parteix de la premissa que pertanyen a ambdós cònjuges per meitats. Pel que, es aconsellable que els préstecs de diners que es facin els cònjuges durant la convivència constin en un document que pot elaborar un advocat i a fi d’evitar possibles problemes o conflictes de futur, doncs a manca de pacte escrit pot no resultar clar si els diners es van prestar i per tant, es van deixar amb la voluntat de devolució o compensació en el supòsit de ruptura, o bé, senzillament es van donar sense concórrer un ànim de recuperar-los en el supòsit de trencament de la relació.  En definitiva, aquests documents no s’han d’entendre com un signe de manca de confiança en l’altre, sinó tot el contrari, més aviat com una eina de transparència i honradesa en els tractes durant la convivència o relació amb la voluntat d’evitar malentesos que poden esdevenir en futurs conflictes difícils d’abordar quan potser la relació i tracte és distint per qualsevol circumstància.

L’advocat pot aconsellar i confeccionar en el seu cas, un document d’acords abans d'inciar la convivència o durant aquesta, i sigui matrimonial o no, per regular les distintes relacions econòmiques que van esdevenint entre els membres de la parella i que poden tenir certa transcendència en un futur o en una situació de cessament o ruptura de la convivència.